LA VALENTIA DE FUGIR
CAP
AL CEL
Uns ulls més enllà de l'horitzó omplen les veles de vent, fins casi esquinçar-les.
LLEGEIX MÉS
Què dur a les persones a fugir? Quina és aquesta necessitat imperiosa que les arrossega? Com de fràgil és aquest moment? Que estem disposats a deixar enrere? I sobretot, estem preparats per a l’èxit o el fracàs de la nostra decisió?
Res no hi ha més poderós que la necessitat, i La Fugida, com la va fer Helena escapant-se del seu destí i de la seva pàtria, encarna aquest moment on la necessitat venç la immobilitat, la por o l’infortuni d’una vida que no es vol viure. En aquest moment ens sentim amb el valor i el coratge per a deixar enrere tot, i vèncer qualsevol adversitat per anar més enllà de l’horitzó.
Aquestes preguntes son les que volem plantejar en aquesta peça, son el material sobre el que volem treballar artísticament a través dels testimonis de diferents persones que han fugit en algun moment de la seva vida, centrant-nos sobretot en Argentina. L’art en si mateix és un tipus de fugida, on el creador i l’espectador evadeixen momentàniament la seva quotidianitat i es submergeixen en una proposta on poden aprofundir i donar forma a aquestes pors, a aquestes necessitats que proven la fugida.
La Fugida treballarà a partir d’un diàleg transdisciplinar, un diàleg entre el teatre, la recerca documental, les arts vives, la sociologia i l’urbanisme de les ciutats en relació a les arts escèniques.
I CAP A LA TERRA
“Res no hi ha més poderós que la necessitat”
Helena. Eurípides
A partir d’entrevistes i converses amb aquestes i d’altres persones que cerquem durant aquest període d’investigació, a partir dels textos teatrals i literaris que tracten sobre aquest tema, i també a partir de les nostres pròpies impressions construirem un relat polièdric sobre aquests processos de fugida ja consumats. Una de les màximes del treball serà trobar la interrelació entre els dos factors, l’amor i l’art, que sovint es mesclen en els casos investigats. Com aquests dos factors es retroalimenten de desig i creativitat.
El G. i la V. van fugir de l’Argentina dels 90 seguint la pista dels desapareguts per la dictadura de Videla i es van establir a Barcelona on han format una nova família.
Posar en valor el testimoni sovint silenciat de les persones migrades.
Visivilitzar un fenomen que parteix de l'experiència personal però que indubtablement és universal.
Estudiar els vincles, o bé d’acollida o de rebuig, que s’estableixen amb el país d’arribada
Analitzar l’entorn real, el poble, la ciutat, el barri, des d’on provenen i on van aquestes persones que fugen.
“Veure el camí, d’anada i tornada, més que els destins, tot el recorrem entre jo i tu, tu i jo. Reciprocitat.”
En comú. Rutes per al fer col·lectiu, Taniel Morales i Laura Szwarc
Contacte
Susanna
Direcció artística
+34 667 413 402
susanna.barranco@gmail.com
