1r. Laboratori d'Investigació.
Paul Valery Université, Montpellier, France.
Master d'arts escèniques. El Repertori. Un Oratori pagà del Segle XXI. Hiper-ficció-emocional. Aquest laboratori de recerca es va fer gràcies a Laurent Berger, director i coordinador del Màster d'Arts escèniques de la Universitat de Montpeller.
Hi van participar 15 estudiants de primer curs del Màster. Durant dues setmanes la investigació es va enfocar sobre dues temàtiques:

• Experimentació musical. Les veus del cor. El llenguatge corporal del cor. El repertori. La partitura.

• La relació dramàtica entre el cor i el corifeu. Entenent el Cor com el transmissor de la tragèdia, i el Corifeu com el causant de la mateixa a través del desig individual, el seu. Col•lectiu versus individu.

La realització de qualsevol desig s’ha d’assentar en l'espai i el temps de la representació, és a dir en una realitat física que excedeix i transgredeix el pla de la fantasia. El treball que ofereix El Cor és precisament el de la materialització i experimentació física del desig, les fantasies i les emocions, en definitiva la tragèdia.
Metodologia Els objectius del laboratori van consistir a establir diverses línies pràctiques de creació que fossin autònomes i independents durant la primera setmana, però que confluïssin al final en una aposta performativa col•lectiva. 1- El Cor. Treballar en grup, desaparèixer com a individu. La musicalitat de les veus del cor. Per a aquesta ocasió vam proposar als participants que escollissin alguna cançó pertanyent a l'imaginari popular mainstream de les darreres dècades del segle XX i de les primeres del XXI. Cançons famoses que tingueren una peculiaritat en comú, haver-se interpretat en commemoració d'alguna tragèdia humana. El repertori a triar era immens després d'una investigació prèvia, des de Beyonce a John Lennon, des de Sepultura fins a Pink Floyd. No es tractava d'interpretar aquests temes a nivell coral, sinó més aviat trobar-nos amb melodies, lletres, partitures amb què compartíem un passat, una experiència, per poder desestructurar-les, simplificar-les, i en definitiva abstreure'ns en la seva essència per generar una energia col•lectiva catàrtica i abstracta alhora, l'energia d'El Cor. Va ser així com vam anar creant un repertori experimental des d'un material musical extremadament recognoscible a priori. La veu i el cos de manera antagònica. Per acabar de formalitzar l'expressió d'El Cor, vam proposar un estudi del cos en relació a la veu. Com traduir el so en moviment sense que fos necessàriament orgànic o il•lustratiu d'una musicalitat concreta? Com incloure el cos en la repetició de la melodia? Els estudiants van arribar a una sincronia de moviments repetitius, minimalistes, estesos en el temps, que provocaven lectures alternatives sobre les melodies o partitures que cantaven i que es trobaven amb nous significats i emocions alhora. 2- El Corifeu. El desig individual crea tensió amb el desig del col•lectiu. La tragèdia. El relat interior. Cadascú és protagonista de la seva pròpia experiència. Treball d'escriptura creativa. Demanem a cada participant escriure un relat imaginari o real on ella o ell fos la/el protagonista d'aquesta història. Com a punt de partida per a l'escriptura, proposem unes fotografies de Gregory Crewdson, un artista nord-americà que genera imatges de ficció en què sempre hi ha una tragèdia oculta, un misteri inabastable en què es podien recolzar els estudiants per al seu relat particular. Aquest exercici d'escriptura ens serviria posteriorment per desxifrar el desig ocult de cada Performer per desenvolupar una inquietud escènica i performativa, un buit o una por per compartir amb el Cor. 3- Fusionar el treball individual amb el treball col•lectiu, una dramatúrgia emergent. Per concloure la pràctica, cadascun dels participants havia de crear un dispositiu escènic a partir de la inquietud o desig extret del relat escrit anteriorment.
L'única regla que calia respectar era la necessitat d'utilitzar el Cor com a context emocional, físic i dramàtic per a la performance. L'acció individual havia d'anar acompanyada d'alguna de les partitures creades durant la primera setmana i que ja formaven part del repertori d'El Cor. Els participants van tenir l'ocasió de transformar el desig individual performatiu en una experiència col•lectiva, gràcies al context físic i emocional que provocava l'energia del Cor. El col•lectiu coral va motivar que la individualitat dels participants s'expandís i es posés en tensió tant a nivell conceptual com formal.
El Cor ofereix a cada alumne, prenent el paper del Corifeu, escriure la seva pròpia història sobre el model dramatúrgic proposat: el desig d'un individu, la seva execució, el començament de la seva tragèdia arran d'aquesta execució. El Cor sosté la tragèdia. ESPACIO ESCÉNICO DIRECCIÓN Y CREACIÓN